diumenge, 2 de desembre de 2012

Por cuatro esquinitas de nada


La inclusió és un fet abstracte que encara es presenta com un succés aïllat de la nostra societat i que es defineix com un “procés d’abordatge i resposta a la diversitat de les necessitats de tots els alumnes. Implica canvis i modificacions en les estructures i les estratègies, amb una visió que inclou a tots els infants (...); educar a tots”.

Vivim a una societat en què volem adaptar a les persones al món però, paral·lelament, també hauríem d’adaptar el món a les seves necessitats propiciant un desenvolupament òptim en totes les seves etapes evolutives.

Les dificultats d’aquestes persones formen part del seu dia a dia, per la qual cosa, nosaltres haurem d’actuar d’elements facilitadors perquè puguin conviure en una societat sense barreres arquitectòniques i es desenvolupin amb la major naturalitat possible.

La majoria de vegades no som conscients de la dificultat que aquests tenen i de les necessitats que requereixen, per això crec que Por cuatro esquinitas de nada  ens ajudarà a reflexionar d’una situació encara molt patent.

En tan sols tres minuts, l’autor transmet una història real amb un missatge clau: les persones amb discapacitat no s’han de camuflar, sinó adaptar el context en que conviuen. Es tracta d’éssers únics amb drets i obligacions, igualment importants que la resta de ciutadans. Tots som un i hem de créixer junts envers un mateix objectiu.

Esper que us agradi.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada